Connectivitat territorial i biodiversitat

22/03/2022

Compartir:

La pèrdua d’hàbitats, incloses la degradació i fragmentació, és la principal causa de pèrdua de biodiversitat a escala mundial. Els hàbitats naturals es troben en continu declivi a gairebé tot el món, en extensió i integritat, malgrat que s’han aconseguit avenços significatius en algunes regions i hàbitats.

Cada cop són més les zones urbanitzades del territori, les carreteres, autopistes, polígons industrials i altres infraestuctures, sumades als canvis en el usos del sòl, que causen la fragmentació d’hàbitats.

Què entenem per fragmentació d’hàbitats?

És el procés durant el qual una gran extensió d’hàbitat es transforma en un nombre de peces de superfície més petita aïllades unes de les altres per una matriu d’hàbitats a diferència de l’original (Fahrig, 2003).

L’efecte més directe de la fragmentació d’hàbitats és la reducció de la connectivitat ecològica, es dificulta la capacitat de dispersió de les espècies. Això suposa una amenaça per la biodiversitat i riquesa dels hàbitats.

Reduir el ritme de pèrdua d’hàbitats i finalment aturar-la és essencial per protegir la biodiversitat i conservar els serveis ecosistèmics vitals per al benestar dels éssers humans.

Continuïtat ecològica

La reconnexió d’àrees d’hàbitat aïllades mitjançant corredors ecològics s’ha demostrat un mètode molt efectiu per millorar la biodiversitat i afavorir les poblacions animals.

La presència de corredors ecològics, que serien com camins per fauna i flora, pot revertir la fragmentació d’un hàbitat i garantir diferents tipus de moviments d’espècies i poblacions. Aquests camins permeten la dispersió, migració o colonització de nous espais, així com la possibilitat de trobar nous aliments, reproduir-se i trobar refugi.

L’entitat

L’Associació per la Defensa de l’Estudi de la Natura (ADENC) està situada en un context urbà, i un dels àmbits que treballen és la connectivitat i continuïtat territorial per evitar la fragmentació d’espais naturals entre ciutats. Quina és la situació a Catalunya? Quins exemples tenim de connectors ecològics?

El president de l’entitat, Joan Carles Sallas, ens explica com treballen en la Via Verda del Vallès, que uneix Sant Llorenç del Munt amb Collserola, i la importància dels corredors ecològics. Pots escoltar-ho al capítol «Connectivitat territorial i biodiversitat» del podcast «Escoltem la Natura», a Spotify, iVoox i Anchor.

 

Referències bibliogràfiques d’interès: