Els Secans de Lleida, un valor natural per descobrir

13/04/2022

Compartir:

Quan pensem en natura, la primera imatge que sol venir al cap és verd, sigui per boscos o muntanyes amb rierols. El que no és tan habitual pensar, sobretot si gairebé no es coneix, és en paisatges marrons, groguencs, en hàbitats de secà. A Catalunya, entre la gran diversitat i riquesa d’hàbitats que hi trobem, trobem els Secans de Lleida, els quals destaquen per la seva singularitat i alt valor ecosistèmic.

Es tracta d’una zona de clima mediterrani àrid amb tendència continental, amb hiverns freds, estius calorosos i poques precipitacions. En consonància amb aquest clima hi predominen els ambients pseudoestèpics, en els quals predominen herbassars naturals, matoll i planta baixa, al voltant dels camps de blat, ordi, oliveres i ametllers.

Al llarg de la història, hi ha hagut una elevada interacció entre els pobladors i el medi, una zona on predomina el conreu de secà, que alterna camps llaurats, guarets i erms. A Catalunya la superfície dels ambients pseudoestèpics, propis de la plana de Lleida, ha anat variant, a causa sobretot de l’activitat humana, especialment a mesura que els regadius iniciats ja en temps dels àrabs anaven transformant superfícies creixents. Tot i aquesta variació, la plana de Lleida continua sent l’àrea més important d’aquestes característiques a Catalunya.

Torre-ribera (ZEPA de Mas de Melons-Alfés)

Els valors d’aquesta zona són conseqüència tant de les condicions climàtiques i orogràfiques com de les activitats agrícoles i ramaderes que s’han realitzat de manera tradicional, i han propiciat que la fauna i flora que es troba als Secans sigui única pel que fa al territori català, amb unes particularitats faunístiques i amb una sèrie d’adaptacions i limitacions que fan que moltes d’elles només puguin viure als terrenys de secà. Entre els diferents grups destaquen determinades espècies d’ocells, però sense oblidar mai la importància de la presència d’altres grups de vertebrats (mamífers, rèptils, amfibis i peixos) i invertebrats (entre els quals destaquen llagostes, papallones i aranyes). En aquesta zona podem trobar, per exemple, la presència d’espècies com l’àliga cuabarrada, el gaig blau, el xoriguer petit, la calàndria o el torlit.

A escala mundial, els hàbitats estèpics estan molt poc valorats i protegits, i més del 75% del territori del bioma estepari està llaurat i s’explota de manera intensiva per conrear cereals. Les espècies lligades a aquest hàbitat estan en risc si no es protegeix, ja que si es degrada el seu ecosistema, si s’intensifiquen les zones agràries, i en conseqüència es perden els marges d’herbàcies que són refugi per moltes espècies, i s’utilitzen plaguicides que intoxiquen des de petits mamífers i insectes dels quals aus i altres espècies s’alimenten, s’està posant en risc la biodiversitat única de la zona.

Alosa becuda (Chersophilus duponti). Foto de Javier Traín.

En aquesta lògica, i atesa la diversitat i riquesa d’ocells que viuen en aquesta zona, hi ha grups d’espais dels Secans de Lleida que s’acullen sota un marc comú d’actuació de la Unió Europea per garantir la biodiversitat del territori, conegudes com a Directiva Aus i Directiva Hàbitats. D’aquestes directives comunitàries emana l’obligació de crear i mantenir una xarxa ecològica d’espais, la xarxa Natura 2000, que és el principal instrument de la Unió Europea en matèria de conservació de la natura. La xarxa Natura 2000 està formada per un conjunt d’espais amb valors importants de biodiversitat de rellevància europea, concretament està formada pels llocs d’importància comunitària (LICs) fins a la seva declaració com zones especials de conservació (ZECs), establertes sota la Directiva Hàbitats, i per les zones especials de protecció per les aus (ZEPAs), establertes sota la Directiva Aus.

En el cas de Lleida, la ZEPA dels secans ocupen una extensió de 540 km2, superfície que representa un 14 % de les ZEPA de Lleida i un 6 % del total de ZEPA de Catalunya. La major ZEPA de secà és la de Melons-Alfés, i dins aquesta hi ha una petita finca – Mas de Melons – que és reserva integral, és l’únic espai protegit on s’exclou tota la intervenció humana per permetre l’evolució natural de l’ecosistema.

Les ZEPAs de la plana de Lleida conformen l’àrea estèpica més important de Catalunya i per això han estat incloses com a espais de la xarxa Natura 2000, per tal de conservar els seus hàbitats i les espècies que hi habiten.

 

L’entitat

Trenca (Lanius minor)

Trenca és una entitat sense ànim de lucre que porta més de 20 anys lluitant per la conservació de i recuperació de la fauna autòctona i del patrimoni mediambiental, natural, agrari, paisatgístic. La custòdia del territori és un dels recursos per assolir els seus objectius.

Va prendre el nom de la Trenca, ocell en perill d’extinció a la península Ibèrica, el vertebrat més amenaçat de tota la península.

José Guerra, de l’associació Trenca, ens explica quins són els valors dels Secans, quines espècies hi podem trobar i ens dona algunes recomanacions per visitar-los al capítol “Els Secans de Lleida, un valor natural per descobrir” d’Escoltem la Natura.

Referències bibliogràfiques d’interès