Que les espècies fora de lloc no et deixin fora de joc

29/03/2022

Compartir:

Tot i que la pèrdua d’hàbitats és la principal causa directa de pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran. Segons l’Organització de les Nacions Unides, la segona causa de pèrdua de biodiversitat del planeta són les espècies invasores.

En una societat hiperconnectada amb tot el món, amb transports de mercaderies i persones des de gairebé qualsevol punt del planeta, l’arribada d’espècies portades per l’activitat humana des de països abans remots és actualment una nova realitat. Aquestes espècies no originàries de la regió on es consideren introduïdes s’anomenen exòtiques, al·lòctones, furànies o introduïdes, i la majoria d’aquestes no s’acaben d’establir del tot perquè no es desenvolupen o dispersen amb èxit. Ara bé, quan l’espècie exòtica és capaç d’adaptar-se al nou hàbitat, mantenir-se i reproduir-se per si mateixa, llavors l’espècie es considera naturalitzada, i si a més té conseqüències negatives per l’ecosistema es considera invasora, i si a més provoca efectes econòmics negatius es considera plaga.

A Catalunya tenim un clima suau que afavoreix l’establiment d’espècies d’origen tropical o subtropical, un paisatge molt humanitzat que multiplica les oportunitats d’introducció d’espècies exòtiques al medi, i una elevada diversitat d’hàbitats que afavoreix l’establiment de moltes espècies.

Han estat introduïts accidentalment nombrosos organismes exòtics invasors, principalment insectes i plantes. Però, moltes d’aquestes espècies han estat portades voluntàriament, pel seu interès, per exemple, en el cas de la fauna, com animals de companyia i per a l’aquariofília, o en el cas de la flora, per a usos ornamentals i relacionats amb la jardineria, i posteriorment s’han escapat o alliberat al medi natural.

Les espècies invasores presenten unes característiques que les permeten adaptar-se a ecosistemes nous i les fan altament competitives: toleren amplis rangs climàtics, tenen un gran rang de distribució, presenten una taxa reproductiva alta, creixen ràpid, tenen mecanismes de dispersió eficients, resisteixen condicions extremes com els incendis.

Crancs vermell i senyal, espècies invasores. Foto de ADEFFA.

La presència d’espècies invasores en un ecosistema té impactes en el paisatge, en infraestructures, en la salut humana, en l’agricultura si esdevé plaga, en les comunitats animals si té acció directa a través de depredació o parasitisme d’espècies autòctones, originaries de l’ecosistema i suposen una pèrdua de biodiversitat.

Les espècies invasores empobreixen els ecosistemes i redueixen el nombre d’espècies que en formen part.

L’entitat

Una de les línies de treball de l’Associació de Defensa de Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA) és el control d’espècies invasores: fan seguiment de poblacions de cranc de riu invasor, peixos invasors, visó americà i plantes invasores. Gestionen el Centre Camadoca, una masia on hi ha un centre de conservació, on duen a terme cria en captivitat, estudien les espècies i fan projectes d’educació ambiental.

Jornada de captura de cranc de riu invasor

La Núria Valls d’ADEFFA ens explica que en la prevenció d’espècies invasores el més important és educar: «Molta gent mou els crancs de riu invasors per ignorància, per tant s’ha de donar a conèixer el problema: o bé fent actuacions als rius, o bé mostrant els animals.» – comparteix. ADEFFA, primer fa una feina d’educació, i des del 2011 han organitzat dues jornades cada any (excepte el 2020 per la pandèmia) d’extracció de cranc de riu invasor.

 

En el capítol «Que les espècies fora de lloc no et deixin fora de joc», Núria Valls ens explica com treballen per conservar les espècies autòctones i els seus hàbitats, i què fan per prevenir i controlar les poblacions d’espècies invasores. Escolta’l a Spotify,  iVoox i Anchor!

Referències bibliogràfiques d’interès: