El tresor dels boscos madurs

21/04/2022

Compartir:

Els boscos són els ecosistemes terrestres més diversos, amb una complexitat estructural i varietat de processos ecològics que els converteixen en sistemes multifuncionals.

En els darrers seixanta anys, Catalunya ha experimentat una enorme expansió de boscos, sobretot a partir de l’arribada dels combustibles fòssils, transformant un país de conreus i prats en un país de boscos joves i matollars. Tot i que la superfície forestal actual és molt més gran que antigament és de baixa qualitat, tant des del punt de vista de la biodiversitat com del punt de vista de la gestió forestal. Gairebé tots els boscos que coneixem estan modificats per l’acció humana, fet que es mostra per l’escassetat de boscos primigenis. Aquest fet no és exclusiu del nostre país, a escala mundial se segueix produint a un ritme exponencial la destrucció i degradació d’aquests boscos.

Per tenir boscos de més qualitat és necessari recuperar i propiciar la seva maduresa.

Què confereix maduresa a un bosc?

Les superfícies forestals més madures són aquelles que han quedat al marge de la intervenció humana, evolucionant per dinàmiques naturals. En el procés d’envelliment d’aquests boscos trobem arbres grans i vells, els quals presenten moltes esquerdes que serveixen de refugi a fongs, líquens, insectes, rat-penats i ocells. Hi trobem també clarianes que afavoreixen la regeneració d’espècies gràcies a l’entrada de més llum. Una altra característica és la presència de fusta morta que permet la la vida d’espècies especialitzades en la descomposició. Aquest escenari permet que les edats i espècies d’arbres sigui molt diversa, trobem una barreja d’arbres i arbusts que forma un ecosistema més complet i divers i alhora suposa una major resiliència a les alteracions produïdes pel canvi climàtic.

Per tant, entenem com a bosc madur aquell del qual la seva dinàmica no ha estat alterada per la intervenció humana i està compost per rodals en totes les fases del seu desenvolupament.

Les fases de desenvolupament es caracteritzen per una primera fase de clariana, en la qual durant una pertorbació de baixa intensitat s’obre un espai. La segona fase és de regeneració, gràcies a l’entrada de llum que ha permès la clariana creixen i es desenvolupen llavors i brots. La següent fase és la d’ocupació, els arbres van guanyant altura fins a tancar per complet una coberta per sobre del sòl, però sense arribar a experimentar mortalitat per competència. Això condueix al bosc a la fase d’exclusió, durant la qual s’accentua la competència per la llum i amb el pas del temps acaba amb la mort d’espècies. En la maduració de les espècies, alguns arbres comencen a arribar al límit de la seva longevitat i també moren, generant fusta morta de grans dimensions. És la fase en què s’acumula major quantitat de biomassa. Finalment, el bosc arriba a una fase de senescència, amb un aspecte molt caòtic a causa dels arbres morts i l’elevada complexitat en l’estructura.

El valor dels boscos madurs

Els boscos madurs són de gran interès tant per la seva complexitat, la seva escassetat i l’elevada biodiversitat especialitzada i amenaçada que alberguen.

Presenten una elevada biodiversitat, són àrees vitals per moltes espècies, de les quals una gran quantitat estan amenaçades, en part per la seva especialització a aquest hàbitat. A més, l’estructura d’aquests boscos, afavoreix la infiltració d’aigua cap als aqüífers, gràcies a les soques caigudes que actuen com esponges, regulant i evitant escolaments superficials i avingudes. Un altre dels valors dels boscos madurs és que poden actuar com a embornals de carboni molt potents, ja que la biomassa que concentren no deixa mai d’emmagatzemar carboni, és un cicle d’arbres i matollars que es van morint i formant també de nous en la fase de regeneració.

Més enllà més dels valors intrínsecs que alberguen pel seu extraordinari patrimoni natural també ofereixen nombrosos beneficis relacionats amb la salut i el benestar de les persones.

Els inventaris fets per diferents centres de recerca del país estimen que, en tota la Mediterrània, només el 2% de la superfície forestal presenta característiques de maduresa i baixa petjada antròpica.  Els boscos madurs, en general, no tenen garantida la seva conservació a llarg termini, posant en perill les poblacions de les espècies que en són pròpies. Per tant, és imprescindible establir una gran xarxa de boscos madurs o semimadurs per a cadascun dels hàbitats forestals prioritaris per garantir una dinàmica natural a escala de forest, que permeti recuperar els mosaics de les diferents fases de desenvolupament d’aquests boscos i tenir una elevada diversitat espacial i temporal. Només així es podrà recuperar la biodiversitat associada a boscos madurs, actualment en clara davallada.

L’entitat

L’Associació Sèlvans neix com a grup de persones que, sense ànim de lucre, treballen conjuntament amb la missió principal de conservar el patrimoni forestal més singular i de més alt valor natural.

En el capítol “El tresor dels boscos madurs” d’Escoltem la Natura, parlem amb Jaume Hidalgo de Sèlvans sobre els boscos madurs, quins són els seus valors, quina situació hi ha Catalunya, i la feina que fan des de l’associació. Escolta’l a Spotify, iVoox o Anchor.

Referències bibliogràfiques d’interès