#ConnectemLaNatura
La situació d’emergència ecològica i crisi climàtica que estem vivint té greus efectes sobre la biodiversitat a Catalunya, on les poblacions de fauna salvatge han tingut una davallada mitjana del 24% dels seus individus, i els ecosistemes d’aigua dolça, litorals, agraris i de boscos madurs es troben greument amenaçats (Informe de l’Estat de la Natura, 2020).
Una de les principals causes de la pèrdua de diversitat biològica són els canvis en els usos del sòl, que provoquen la reducció, deteriorament i la fragmentació d’hàbitats (argument reforçat per les conclusions de l’informe de l’IPBES del 2019), generalment associats a l’efecte barrera, la urbanització i la intensificació o abandonament de l’activitat agrària (Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya, 2006).
La fragmentació d’hàbitats es defineix com el procés durant el qual una gran extensió d’hàbitat es transforma en un nombre de peces de superfície més petita, aïllades unes de les altres per una matriu d’hàbitats diferent de l’original (Fahrig, 2003). L’efecte més directe d’aquest procés és la reducció de la connectivitat ecològica.
Els hàbitats isolats, tot essent de qualitat, no poden ser funcionals. La interconnexió fa possible el manteniment de les àrees vitals per a moltes espècies, el proveïment de serveis ambientals (essencials per la nostra supervivència) i la continuïtat dels processos ecològics (Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030).
S’espera que el canvi climàtic agreugi aquests efectes, ja que les espècies hauran de desplaçar-se per paisatges cada cop més fragmentats per trobar les condicions ambientals adequades a mesura que aquestes vagin canviant.
Reconnectar els hàbitats aïllats mitjançant connectors ecològics s’ha demostrat un mètode molt efectiu per evitar els processos d’extinció locals, donar suport al flux genètic -i d’aquesta manera a la diversitat genètica- i per mantenir processos ecològics com la migració i adaptació de les espècies al canvi climàtic.
Les estratègies de conservació per mantenir la biodiversitat en paisatges modificats per humans, més enllà dels límits dels espais naturals protegits, es consideren crítics davant de futurs escenaris, especialment aquelles que tenen com a objectiu mantenir o restablir la connectivitat ecològica. A dia d’avui, el document de referència a Catalunya és «Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya (Mallarach & Germain, 2006)».
A Catalunya, existeix un teixit associatiu molt fort que treballa de la mà de tots els actors del territori per a conservar i restaurar la natura, organitzat a través d’associacions o fundacions ambientals. Ara tu també pots contribuir a retornar la connectivitat ecològica del nostre territori! #ConnectemLaNatura
La 9a edició de la Setmana de la Natura tindrà lloc del 22 de maig, Dia Internacional de la Biodiversitat, al 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, i és una bona oportunitat per apropar-se a conèixer i passar a l’acció per la natura, a través de les més de 500 activitats que tindran lloc arreu de Catalunya.
