PROBLEMÀTIQUES SOCIOAMBIENTALS AL LITORAL DE BLANES

Aquesta activitat no està oberta al públic

Com s'ha modificat el paisatge litoral, quins residus trobem a la platja i com hi arriben i l'afectació en la fauna marina dels microplàstics.

Plàstics al mar. Només esmentar-ho ens venen al cap imatges de restes d’ampolles surant, neumàtics i joguines enfonsades, bosses de plàstic movent-se a la deriva i mil i una restes de l’activitat humana. El repertori és més gran del que imaginem. Bidons, xarxes, xeringues,… de fet, n’hi ha prou amb mirar al nostre voltant per entendre la diversitat de coses que acabaran al mar. N’aboquem tantes que amb les corrents es generen autèntiques illes de plàstics surant per amplies zones del Pacífic i potser d’altres mars.

Però un altre problema més insidiós el representen els microplàstics. Petits fragments de menys d’un mil·límetre de mida que es formen com a resultat del trencament i fragmentació de deixalles més grans. La característica dels plàstics és que duren molt temps abans de descompondre’s totalment. Però encara que no es degradin sí que poden trencar-se i esmicolar-se. El mateix passa amb restes de les fibres sintètiques de la roba. A cada bugada es generen unes 2.000 restes de fibres de roba que no desapareixen. També hi ha petits fragments de plàstic que ja es fabriquen directament així i que tenen diverses aplicacions com abrasius o exfoliants per productes de cosmètica, o com els dentifricis.  Al final, la majoria acaben riu avall fins al mar i el resultat son petits fragments de de plàstic amb mides semblants a la sorra, o encara més petits que podem trobar a gairebé tots els mars en quantitats cada vegada més grans.

Aquesta contaminació per microplàstics és menys cridanera, però els seus efectes no són en absolut menors. Sovint ens parlen del perill de les bosses de plàstic, que molts animals mengen pensant que son meduses i que acaben col·lapsant el sistema digestiu o causant-los la mort. Doncs una cosa similar passa amb els microplàstics i molts petits animals que potser són menys entranyables que els dofins o les tortugues, però que resulten igual d’imprescindibles per als ecosistemes marins.

S’ha vist que la presència d’aquestes partícules de plàstic pot afectar negativament els conreus de musclos, que en alguns indrets tenen una importància econòmica notable. Però això ja ens indica que els musclos de roca i tots els animals filtradors en general en poden quedar afectats. Organismes més petits encara, com el zooplàncton, ingereixen petites partícules de plàstic amb efectes similars als de les tortugues i les bosses de plàstic. Sistemes digestius col·lapsats, o simple desnutrició per una falsa sensació de sacietat generada per la presencia de microplàstics a l’estómac. A més, com més petits són els fragments, més ràpida és la degradació que en ocasions alliberen productes tòxics, disruptors endocrins i tota mena de substàncies que si fóssim una mica assenyats no voldríem tenir a les aigües dels nostres mars.