Platges compartides: el repte de salvar el corriol camanegre
20/05/2026
Compartir:
Quatre entitats uneixen forces per conservar el corriol camanegre a les platges i sistemes dunars catalans.
EL CORRIOL CAMANEGRE
Cada primavera, a les platges del litoral català, es repeteix un drama silenciós: el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un petit ocell limícola d’uns 17 centímetres, intenta tirar endavant les seves cries en un dels entorns més hostils que es puguin imaginar per a una au salvatge: una platja en ple estiu. Els seus ous, camuflats entre la sorra, i els pollets —que es mouen sols des del primer dia— són extraordinàriament vulnerables a qualsevol pertorbació. Gossos deslligats, banyistes, vehicles i maquinària de neteja converteixen cada temporada en una prova de resistència per a l’espècie, que en només deu anys ha perdut aproximadament el 70% de la seva població a Catalunya. Es calcula que avui hi queden entre 500 i 1.500 parelles reproductores al país.
El nom de corriol li ve precisament del seu comportament: s’alimenta d’insectes, crustacis i cucs que troba a la sorra o vora l’aigua, i és habitual veure’l córrer amunt i avall per la vora del mar. Una imatge entranyable que, malauradament, cada cop és més difícil de veure.
ELS PROJECTES DE CONSERVACIÓ
Davant d’aquesta situació, quatre entitats treballen de forma coordinada al llarg del litoral. Al Delta del Llobregat, un dels darrers espais del litoral central català amb platges naturals amb potencial reproductor, la Fundació CRAM coordina cada any entre març i juliol una campanya de voluntariat on ciutadanes i ciutadans patrullen les platges per informar, detectar incidències i facilitar la convivència entre l’ús públic i la conservació. Més al sud, a les platges del Vendrell, GEVEN fa més d’una dècada que segueix l’espècie amb un equip de voluntariat que enguany ha assolit per primera vegada les 20 persones. La situació hi és crítica, però les perspectives d’aquesta temporada són les millors dels darrers anys. A la platja de Tamarit i la desembocadura del riu Gaià, la Sínia documenta set anys consecutius de nidificació: el 2025 van néixer dotze pollets i sis van arribar a volar, un 50% d’èxit reproductor que es considera una fita en un entorn tan advers. De cara al 2026, ja s’hi ha detectat una primera parella nidificant. De forma transversal, el GEPEC-EdC actua a Sitges, Cubelles, Cunit, Calafell, Torredembarra i Mont-roig del Camp, combinant seguiment biològic, protecció física dels nius, educació ambiental i impuls de polítiques de gestió més sostenibles de les platges. L’entitat alerta també d’una amenaça poc visible: la densificació de zones dunars restaurades que, sense manteniment adequat, pot reduir les àrees obertes que el corriol necessita per criar.
Protegir el corriol camanegre no és només salvar una espècie amenaçada: és preservar tot un sistema ecològic fràgil, el de les dunes i els ecosistemes costaners, vital per a moltes altres espècies i cada cop més sotmès a les pressions del canvi global i l’ús intensiu de la costa.
MÉS ENLLÀ DEL PROJECTE
Si aquest estiu aneu a la platja i us trobeu amb el corriol camanegre: no us hi acosteu, respecteu els tancats, no porteu gossos excepte on estiguin explícitament permesos i, si observeu un niu fora de les zones delimitades, truqueu al 112.
I si voleu anar més enllà, podeu unir-vos com a voluntàries o voluntaris a qualsevol d’aquestes entitats. No cal experiència prèvia, només ganes de col·laborar i d’aprendre mentre aporteu al medi ambient.
També podeu conèixer altres iniciatives similars d’aquestes entitats durant la Setmana de la Natura:
https://setmananatura.cat/2026/activitat/seguiment-de-petits-mamifers-semice-al-riu-siurana/ (GEPEC-EdC)
https://setmananatura.cat/2026/activitat/torna-a-casa-2026/ (CRAM)