{"id":2196485,"date":"2022-04-13T11:16:20","date_gmt":"2022-04-13T09:16:20","guid":{"rendered":"https:\/\/setmananatura.cat\/2022\/?p=2196485"},"modified":"2022-04-19T13:15:53","modified_gmt":"2022-04-19T11:15:53","slug":"els-secans-de-lleida-un-valor-natural-per-descobrir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/setmananatura.cat\/2022\/2022\/04\/13\/els-secans-de-lleida-un-valor-natural-per-descobrir\/","title":{"rendered":"Els Secans de Lleida, un valor natural per descobrir"},"content":{"rendered":"

Quan pensem en natura, la primera imatge que sol venir al cap \u00e9s verd, sigui per boscos o muntanyes amb rierols. El que no \u00e9s tan habitual pensar, sobretot si gaireb\u00e9 no es coneix, \u00e9s en paisatges marrons, groguencs, en h\u00e0bitats de sec\u00e0. A Catalunya, entre la gran diversitat i riquesa d\u2019h\u00e0bitats que hi trobem, trobem els Secans de Lleida<\/strong>, els quals destaquen per la seva singularitat i alt valor ecosist\u00e8mic.<\/p>\n

Es tracta d\u2019una zona de clima mediterrani \u00e0rid amb tend\u00e8ncia continental<\/strong>, amb hiverns freds, estius calorosos i poques precipitacions. En conson\u00e0ncia amb aquest clima hi predominen els ambients pseudoest\u00e8pics<\/strong>, en els quals predominen herbassars naturals, matoll i planta baixa, al voltant dels camps de blat, ordi, oliveres i ametllers.<\/p>\n

Al llarg de la hist\u00f2ria, hi ha hagut una elevada interacci\u00f3 entre els pobladors i el medi, una zona on predomina el conreu de sec\u00e0, que alterna camps llaurats, guarets i erms. A Catalunya la superf\u00edcie dels ambients pseudoest\u00e8pics, propis de la plana de Lleida, ha anat variant, a causa sobretot de l\u2019activitat humana, especialment a mesura que els regadius iniciats ja en temps dels \u00e0rabs anaven transformant superf\u00edcies creixents. Tot i aquesta variaci\u00f3, la plana de Lleida continua sent l\u2019\u00e0rea m\u00e9s important d\u2019aquestes caracter\u00edstiques a Catalunya.<\/p>\n

\"\"
Torre-ribera (ZEPA de Mas de Melons-Alf\u00e9s)<\/figcaption><\/figure>\n

Els valors d\u2019aquesta zona s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia tant de les condicions clim\u00e0tiques i orogr\u00e0fiques com de les activitats agr\u00edcoles i ramaderes que s\u2019han realitzat de manera tradicional, i han propiciat que la fauna i flora que es troba als Secans sigui \u00fanica pel que fa al territori catal\u00e0<\/strong>, amb unes particularitats faun\u00edstiques i amb una s\u00e8rie d’adaptacions i limitacions que fan que moltes d’elles nom\u00e9s puguin viure als terrenys de sec\u00e0. Entre els diferents grups destaquen determinades esp\u00e8cies d\u2019ocells<\/strong>, per\u00f2 sense oblidar mai la import\u00e0ncia de la pres\u00e8ncia d\u2019altres grups de vertebrats<\/strong> (mam\u00edfers, r\u00e8ptils, amfibis i peixos) i invertebrats<\/strong> (entre els quals destaquen llagostes, papallones i aranyes). En aquesta zona podem trobar, per exemple, la pres\u00e8ncia d\u2019esp\u00e8cies com l\u2019\u00e0liga cuabarrada, el gaig blau, el xoriguer petit, la cal\u00e0ndria o el torlit.<\/p>\n

A escala mundial, els h\u00e0bitats est\u00e8pics estan molt poc valorats i protegits, i m\u00e9s del 75% del territori del bioma estepari est\u00e0 llaurat i s’explota de manera intensiva per conrear cereals. Les esp\u00e8cies lligades a aquest h\u00e0bitat estan en risc si no es protegeix, ja que si es degrada el seu ecosistema, si s’intensifiquen les zones agr\u00e0ries, i en conseq\u00fc\u00e8ncia es perden els marges d’herb\u00e0cies que s\u00f3n refugi per moltes esp\u00e8cies, i s’utilitzen plaguicides que intoxiquen des de petits mam\u00edfers i insectes dels quals aus i altres esp\u00e8cies s’alimenten, s’est\u00e0 posant en risc la biodiversitat \u00fanica de la zona.<\/p>\n

\"\"
Alosa becuda (Chersophilus duponti). Foto de Javier Tra\u00edn.<\/figcaption><\/figure>\n

En aquesta l\u00f2gica, i atesa la diversitat i riquesa d’ocells que viuen en aquesta zona, hi ha grups d’espais dels Secans de Lleida que s’acullen sota un marc com\u00fa d’actuaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea per garantir la biodiversitat del territori, conegudes com a Directiva Aus<\/strong> i Directiva H\u00e0bitats<\/strong>. D’aquestes directives comunit\u00e0ries emana l’obligaci\u00f3 de crear i mantenir una xarxa ecol\u00f2gica d’espais, la xarxa Natura 2000<\/strong>, que \u00e9s el principal instrument de la Uni\u00f3 Europea en mat\u00e8ria de conservaci\u00f3 de la natura. La xarxa Natura 2000 est\u00e0 formada per un conjunt d’espais amb valors importants de biodiversitat de rellev\u00e0ncia europea, concretament est\u00e0 formada pels llocs d\u2019import\u00e0ncia comunit\u00e0ria (LICs)<\/strong> fins a la seva declaraci\u00f3 com zones especials de conservaci\u00f3 (ZECs)<\/strong>, establertes sota la Directiva H\u00e0bitats, i per les zones especials de protecci\u00f3 per les aus (ZEPAs)<\/strong>, establertes sota la Directiva Aus.<\/p>\n

En el cas de Lleida, la ZEPA dels secans ocupen una extensi\u00f3 de 540 km2, superf\u00edcie que representa un 14 % de les ZEPA de Lleida i un 6 % del total de ZEPA de Catalunya. La major ZEPA de sec\u00e0 \u00e9s la de Melons-Alf\u00e9s<\/strong>, i dins aquesta hi ha una petita finca \u2013 Mas de Melons \u2013 que \u00e9s reserva integral, \u00e9s l’\u00fanic espai protegit on s’exclou tota la intervenci\u00f3 humana per permetre l’evoluci\u00f3 natural de l’ecosistema.<\/p>\n

Les ZEPAs de la plana de Lleida conformen l\u2019\u00e0rea est\u00e8pica m\u00e9s important de Catalunya i per aix\u00f2 han estat incloses com a espais de la xarxa Natura 2000, per tal de conservar els seus h\u00e0bitats i les esp\u00e8cies que hi habiten.<\/p>\n

 <\/p>\n

L’entitat<\/h2>\n
\"\"
Trenca (Lanius minor)<\/strong><\/a><\/figcaption><\/figure>\n

Trenca<\/strong><\/a> \u00e9s una entitat sense \u00e0nim de lucre que porta m\u00e9s de 20 anys lluitant per la conservaci\u00f3 de i recuperaci\u00f3 de la fauna aut\u00f2ctona<\/strong> i del patrimoni mediambiental, natural, agrari, paisatg\u00edstic.<\/strong> La cust\u00f2dia del territori \u00e9s un dels recursos per assolir els seus objectius.<\/p>\n

Va prendre el nom de la Trenca, ocell en perill d\u2019extinci\u00f3 a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el vertebrat m\u00e9s amena\u00e7at de tota la pen\u00ednsula.<\/p>\n

Jos\u00e9 Guerra, de l’associaci\u00f3 Trenca, ens explica quins s\u00f3n els valors dels Secans, quines esp\u00e8cies hi podem trobar i ens dona algunes recomanacions per visitar-los al cap\u00edtol \u201cEls Secans de Lleida, un valor natural per descobrir\u201d d’Escoltem la Natura.<\/p>\n